L’anime com a producte internacional ha tingut una història complicada. Tot i que s’han introduït millores en les pràctiques de localització durant els darrers anys, hi havia una carretera increïblement accidentada que es dirigia a Occident. Tot i així, algunes coses encara no són tan fantàstiques. Diferents sensibilitats, estàndards i pràctiques culturals, una autèntica ignorància del que el consumidor ha demanat han tingut una mà a enfosquir algunes de les millors sèries (i no fer cap favor a algunes de les que estan bé).
Tot i això, no deixeu que això s’interposi als autèntics patrons daurats de la indústria, dubtes que no només capturen perfectament el to i els personatges de la sèrie, sinó que fins i tot rivalitzen i superen els seus homòlegs japonesos. Mirant els dies bons i dolents, aquesta llista esgotarà alguns dels millors i pitjors dubtes d’anime de tots els temps.
10El pitjor: Pokémon (4Kids)
'Aquests bunyols són fantàstics! El meu favorit és ple de gelatina! Era gairebé com si no volguessin que aquests personatges fossin japonesos. Una de les principals introduccions de moltes persones a l'anime i, per desgràcia, al doblatge deficient de l'anime, els primers anys de Pokémon van ser un moviment salvatge de censura, rentat cultural i àmplies interpretacions errònies.
Com a mínim, 4Kids va donar als fans una obertura força popular que molts encara canten fins avui, així com l’emblemàtica Pokérap.
9Millor: Dragon Ball Z (Funimation)
Aquest va ser el dub que va llançar Funimation com el gegant de l'anime que és avui. Potser cap altre anime a Occident ha tingut tant èxit, influència o àmplia sostenibilitat cultural de la mateixa manera que bola de Drac Z té.
Amb els seus tons rudimentaris, masculins, crits forts i noms d’atacs fins i tot per rivalitzar amb els seus homòlegs japonesos, aquesta sèrie va definir el que va significar l’acció de l’anime per a molts espectadors joves. Amb un icònic equip de veu que incloïa l’estimat Sean Schemmel i el prolífic Christopher Sabat, aquest era un dub realment destinat a la grandesa.
8El pitjor: Speed Racer
Tot i que no hi ha molta gent que ho hagi mirat Speed Racer , sobretot com a aficionat a l’anime de l’època moderna, probablement tots ens hem trobat de passada amb el seu famós dub. Xerrada ràpida. Exposició intensa. Esbufecs insincers.
Per més divertidament icònic que s’hagi convertit en aquest doblatge, sens dubte no va ser un bon exemple per al que són capaços els dubs anglesos, i molt menys una mirada autèntica i de qualitat a la pròpia icona de l’anime. Aquesta llista inclouria una cita de la sèrie, però que requeriria trencar un teclat.
fundadors forts de l'esmorzar
7Millor: Golden Boy
Hi ha tantes coses que haurien d'haver anat malament amb aquesta. Escriptura Ecchi. Un personatge principal innat, fort, carismàtic i desagradable. Rols femenins que requerien subtilesa real, cosa que la majoria de dibuixos animats de l’època ni tan sols eren capaços de fer. Fins i tot veure una de les línies de Kintaro fora de context en podria fer un seria escèptic per a l'aclamació d'aquest dub.
No obstant això, tot això sobre la interpretació superior, la sinceritat sincera i l'egoisme funcionen bé en el dub per crear un dels personatges més dinàmics i icònics de l'anime i el dub. Les veus femenines, és a dir, totes les altres veus, també estan fora de les llistes d’èxits. Prou conscient de si mateix com per entendre-ho però respectant prou per apreciar els estrets i equilibrants actes culturals d’aquests possibles símbols sexuals, el repartiment femení s’encarrega dels seus personatges amb una refrescant mostra de sinceritat i professionalitat, que no s’han vist des de l'estranya actuació de Jane Fonda a Barbarella .
6El pitjor: l’ala de Garzey
Per desgràcia, no tots els anime poden fer la línia entre la passió i la sinceritat quan es tracta de la naturalesa estranya d’una sèrie. L’ala de Garzey és potser l’últim curs de col·lisió d’una mala reunió d’anime a prop d’actors de veu ambivalents.
Un lliurament deficient, males pronunciacions de termes fantàstics, un disseny de so realment dolent i potser fins i tot la confusió total del repartiment es reuneixen en aquest vell OVA per crear una pèrdua increïble de diners dels fans, però una nit de cinema estranyament increïble i dolenta amb els amics.
5Millor: Fullmetal Alchemist: Brotherhood
Fullmetal Alchemist per diverses raons, és l'anime que va fer que la gent es prengués seriosament el mitjà com una forma d'art legítima, capaç de provocar emocions fortes i missatges del món real. Tanmateix, gran part d’això no seria possible i potser fins i tot es corrompria amb el mateix insincer, provant tons del passat del doblatge.
Per sort, res d’això va ser així. Tothom aquí estava en el seu joc per oferir actuacions estel·lars que pesaven igualment una forta emoció, tons canviants i, per descomptat, el pesat examen polític i existencial. Es van assegurar que no aportarien distraccions a aquesta fenomenal sèrie.
4El pitjor: històries de fantasmes
Per ser justos, als fans els agrada molt aquest dub i els actors de veu que hi ha darrere han gaudit de la seva feina. Tot i això, res d’això és per una bona raó prevista. Degut a que l'anime en si no es projectava bé al Japó, a tothom aquí se li va donar el regnat complet de fer tot el que volgués perquè la sèrie tingués èxit o, almenys, memorable.
revisió de la cervesa de Buda afortunada
Això vindria a significar àmplies exageracions i separacions dels personatges originals, emocions divertidíssimes, una pluja de cultura pop i fins i tot referències cristianes pesades, i una gran varietat d’acudits sexuals que farien que el germà petit de qualsevol persona es posés a riure. Històries de fantasmes 'dub és molt val la pena sortir de la seva manera de veure. Tot i això, no es troba exactament a la part superior de molts currículums d’aquests intèrprets.
3Millor: FLCL
Realment va haver de necessitar unes quantes persones especials per obtenir qualsevol tipus de sinceritat o sentit fora de l’embassament tonal FLCL . Tanmateix, la sèrie no només es presenta com una de les millors representacions de qualsevol doblatge en anglès, que equilibra magistralment línies absurdes, carisma dinàmic i sinceritat profunda, sinó que també és un exemple influent d’equilibri entre la cultura occidental i la japonesa en la llengua.
FLCL pot ser que no sigui exactament el primer, però potser és el millor exemple en el seu moment d’actors de veu anglesos que realment utilitzen paraules japoneses, com ara honorífics i refranys, d’una manera sincera i versemblant. I per a una sèrie que tingui com a mínim acudits fàl·lics de 1/4, és realment impressionant.
2El pitjor: una peça (4Kids)
Si algú necessita algun exemple d’una localització deficient que tingui una mà directa en el sabotatge d’un anime d’altra manera reeixit, porteu-lo a la versió 4Kids de Una peça . Més enllà d’una lletania d’estranys marcs de censura, l’actuació és simplement desconcertant per a una sèrie que, de manera innata, hauria de ser disparatada i amigable amb els nens.
Tanmateix, aquest dub arriba als extrems, ja sigui massa excessiu o bé el més monòton i el més estilitzat possible. A més, si algú es va preguntar per què prové Joey Yu Gi Oh tenia un fort accent de Brooklyn, fes un cop d'ull al dub 4Kids de Sanji. Pel que sembla, l'empresa que hi ha darrere del Una peça el rap travessava una fase.
1Millor: Cowboy Bebop
Què més podria haver-hi al capdavant d’aquesta llista que el doblatge de l’anime que molta gent fins avui podria utilitzar com a xafogós vídeo ASMR? Steve Blum, Beau Billingslea i Wendee Lee van entrar a les seves cabines de veu amb pràcticament pàgines a pàgines de poesia a punt per hipnotitzar el seu públic. Beau as Jet Black va ser un exemple estel·lar d’un heroi estoic i dur del passat del detectiu negre. Wendee, com Faye Valentine, va treballar perfectament entre el seu costat femení i el còmic.
I, el millor de tot, Steve Blum va oferir una de les interpretacions de doblatge més icòniques de tots els temps com Spike Spiegel. Va donar adequadament a Spike un profund nivell de frescor suau que podia transitar fàcilment cap a una sinceritat ridícula sense cap canvi discernible de caràcter. Tot era Spike, com si fos a la seva ànima. Tot això ni tan sols s’esmenta l’escriptura profunda això va ajudar a convertir aquesta sèrie en un referent dins del conjunt de l'anime.
dos camins doble ipa
