Com les pel·lícules de Studio Ghibli van passar dels clàssics de culte nord-americans a les principals peces del cinema global

Links ràpids

• L'animació nord-americana va trigar dècades a arribar al públic madur de Studio Ghibli

• El desig de Disney d'un estil màgic japonès va portar l'Studio Ghibli a un públic que no estava preparat per a això

• Ghibli Films no va tenir més remei que muntar l'onada de l'entreteniment infantil

• Tornar a veure la biblioteca de pel·lícules de l'estudi es va convertir en un festival important

• The Boy And The Heron continua amb el suport dels EUA

Durant diverses dècades, Estudi Ghibli s'ha convertit en l'empresa pionera animació i es va consolidar com una part estimada del cinema americà. Clàssics com Princesa Mononoke, Fugida de Chihit, i El castell en moviment d'Udol —per citar-ne alguns— s'han convertit en peces d'iconografia llegendària per a fans de moltes edats. Aquestes històries portades per l'animació magistral són una part crítica de la indústria de l'animació actual, però van necessitar molts anys de treball esgotador per arribar a aquest punt.

Amèrica pot ser un dels països impulsors de l'animació màxima, però la història de la indústria d'aquest país ha estat enterrada en limitacions i censura. L'animació als Estats Units ha estat més un negoci d'entreteniment infantil que qualsevol altra cosa, però el costat més fosc de la indústria la vincula a la guerra, els prejudicis i la restricció de l'expressió creativa. Amb molta menys censura i més flexibilitat en l'entreteniment al Japó, anime per a televisió i pel·lícula va lluitar per encaixar en la cultura americana. Studio Ghibli té una història amb els Estats Units que no és diferent, però serveix com a recordatori del que és pioner.

L'animació nord-americana va trigar dècades a arribar al públic madur de Studio Ghibli

• El primer projecte d'animació va ser Fantasmagoria , una pel·lícula d'animació francesa de 1908 d'Émile Cohl.
• El primer llargmetratge d'animació de Studio Ghibli va ser Castell al cel , llançat el 1986 al Japó.
• Nausicaa de la Vall del Vent es va estrenar el 1984 al Japó, abans de la fundació de Studio Ghibli; com que encara és un projecte icònic del cofundador Hayao Miyazaki, es considera una pel·lícula de Ghibli.

Les 10 primeres importacions d'anime dels Estats Units per ordre cronològic

És possible que els Estats Units no tinguin crèdit per crear o perfeccionar especialment l'animació com ho van fer el Regne Unit i França a principis de la dècada de 1900, però la nació va fer les seves pròpies fites i va crear la seva pròpia cultura al voltant del mitjà artístic. Walt Disney 's Vaixell de vapor Willie és la primera pel·lícula d'animació amb una banda sonora totalment composta; això va ser pioner en el propòsit de la música combinada amb l'animació. Els Estats Units també tenen tot el crèdit per produir el primer llargmetratge totalment animat, Walt Disney's Blancaneus i els set nans (1937), que té una durada d'una hora i vint-i-tres minuts. Tot i que els artistes darrere d'aquests primers exemples i els artistes per venir segurament van entendre els mèrits artístics i la llibertat creativa de l'animació, el mitjà estaria restringit durant la major part de la seva història.

Més que per a nens, però encara amb diverses polèmiques

La història primerenca de Disney en general destaca l'animació infantil que van produir, però la companyia també tenia contingut per a militars i adults. A mesura que l'art pur de l'animació va créixer a partir de finals de la dècada de 1920, durant la dècada de 1930 va passar un esdeveniment històric encara més gran: la Segona Guerra Mundial. Disney es va dedicar no només a fer contingut per entretenir nens i adults , però segons l'Smithsonian , van produir vídeos animats per als soldats que es preparaven per unir-se a l'esforç de guerra. Aquests vídeos incloïen pel·lícules d'entrenament militar i curtmetratges educatius per fer complir el patriotisme. Presentaven l'ànec Donald com a recluta de l'exèrcit i Minnie Mouse fent explosius. Al mateix temps que la Mouse House treballava amb l'oncle Sam per lluitar a la guerra, la guerra de censura estava succeint als EUA.

El llibre Animació prohibida: dibuixos animats censurats i animadors a la llista negra als Estats Units , escrit per l'autor i professor d'animació Karl F. Cohen, detalla la història més fosca de l'animació als Estats Units. Tot i que el contingut sexual del llegendari personatge de dibuixos animats Betty Boop i la seva lliga encara pot encaixar en el món actual de l'entreteniment animat, les representacions racistes dels afroamericans poden romandre prohibides. A partir de la dècada de 1920, l'empenta per la censura de l'animació nord-americana va venir per diverses raons que van des de la religió fins als drets humans. Des del 1934 fins al 1968, l'animació teatral va quedar totalment censurada. El llibre de Cohen explica: 'Els censors van fer que Disney cobrissin les mamelles de la vaca amb vestits, i van fer que Betty Boop baixés la seva vora perquè la seva lliga ja no fos vista pel públic'.

Fins i tot la por al comunisme de la dècada de 1950 va tenir un impacte crític en l'animació nord-americana. El llibre de Cohen explica que 'un estudi d'animació va ser obligat a deixar el negoci perquè es deia que els propietaris havien estat una vegada comunistes'. Qualsevol cosa que semblava estar en línia amb el 'Espant vermell' es va convertir en un delicte, limitant qualsevol expressió artística, inclosa l'animació. Fins i tot quan la por al comunisme va acabar als anys 60 i la censura oficial va ser substituïda per un sistema de classificació de maduresa el 1968, l'animació encara estava sota la pressió d'un públic que rebutjava molts ideals no tradicionals, especialment pel que fa als continguts infantils.

El primer llargmetratge d'animació amb qualificació X va ser Fritz el gat del 1972, una comèdia eròtica que presenta un gat tabby impulsat sexualment que s'embarca en aventures salvatges. Tot i que aquesta pel·lícula va obrir el camí a sèries d'animació per a adults com Beavis i Butthead (1993) i finalment Rick i Morty (2013), encara reflecteix la visió dels EUA per a l'animació: contingut saludable per a nens o comèdies sexuals per a adults. L'única excepció a la regla era Els Picapedra (1960), que originàriament es va fer per ser una sèrie per a adults sobre la vida adulta quotidiana; l'única part sense relació de la sèrie va ser l'escenari prehistòric.

Introducció del Japó a la censura nord-americana

A través dels temps canviants de la dècada de 1960 en endavant, el contingut d'animació japonès va començar a entrar als EUA, principalment per a la televisió. Els productors van haver de maniobrar el camp de les mines del gust nord-americà, la qual cosa va provocar una immensa censura i alteracions a molts títols, inclosa la sèrie. Speed ​​Racer , el qual és una alteració del títol japonès Mach GoGoGo . Animes infantils, com Astro Boy , són les sèries predominants que van arribar als EUA als anys 60. Pel que fa a la censura, fins i tot el famós Studio Ghibli no va poder evitar que es fessin canvis a la seva pel·lícula de 1984. Nausicaä de la Vall del Vent , que va ser retitulat Guerrers del Vent als EUA.

Studio Ghibli continuaria tenint èxit al Japó amb la seva pel·lícula El meu veí Totoro , que els portaria a la connexió de Disney cap als anys 90. Fins i tot amb fins a quin punt l'animació havia crescut a partir del seu contingut infantil innocent i havia après a navegar per la controvèrsia, no va ser un èxit entre els espectadors nord-americans. Els espectadors no estaven en armes amb Studio Ghibli, però definitivament no estaven preparats per a això.

El desig de Disney d'un estil màgic japonès va portar l'Studio Ghibli a un públic que no estava preparat per a això

Com Neil Gaiman va ajudar a salvar la princesa Mononoke de Miramax

Disney està encantat per Totoro, però se li dóna Mononoke

El 1996, Steve Alpert va ser contractat per dirigir les vendes internacionals d'Studio Ghibli i va treballar estretament amb el productor en cap i cofundador Toshio Suzuki i el director d'afers de producció Shinsuke Nonaka. El seu treball col·laboratiu va conduir a la globalització de Studio Ghibli i es detalla a les memòries d'Alpert Compartint casa amb l'home sense fi: 15 anys a l'estudi Ghibli . Des de la connexió amb Disney d'Alpert, l'estudi esperava tenir una altra oportunitat de portar el seu treball als espectadors nord-americans, sense cap censura obscena. Després de l'èxit de Studio Ghibli amb El meu veí Totoro (1988), The Walt Disney Company estava més que feliç de treballar amb ells.

La sana pel·lícula sobre dues noies que troben l'alegria i l'esperança en una criatura màgica del bosc estava just al carreró de Disney, així que participarien en la producció de la propera pel·lícula de Studio Ghibli. , fins i tot arribant a escriure un contracte que declarés que no hi ha alteracions o censura que canviaria la pel·lícula. Disney no va anticipar que el proper projecte de Hayao Miyazaki seria una història dramàtica i sangrienta sobre la lluita entre la humanitat i les forces de la natura. Aquesta pel·lícula va ser Princesa Mononoke , i quan els executius de Disney van veure per primera vegada fragments de la pel·lícula i les seves escenes més sagnants, va començar un estira i arrossegament.

L'Studio Ghibli lluita per protegir el seu art, però no tot s'ha de planificar

Studio Ghibli, per descomptat, volia que la pel·lícula es mantingués tal com l'havien imaginat els creadors, però diversos executius de Disney (inclòs Harvey Weinstein) van demanar retallades. Amb el suport d'Alpert, Ghibli va aconseguir mantenir-se Princesa Mononoke la durada, el gore i el misticisme japonès. Quan es va tractar de traduir literalment la pel·lícula, el còmic i la novel·la, es diu que l'autor Neil Gaiman va fer meravelles per donar vida al diàleg en anglès. A les memòries d'Alpert, afirma que el treball de Gaiman va retornar 'el poder i el flux'.

fort negre fort

Després d'aproximadament quatre anys de treball en aquest projecte, Princesa Mononoke Finalment es va estrenar als cinemes dels Estats Units el 1997 i es va distribuir a més de 50 països. Malauradament, la pel·lícula no va impressionar els nord-americans. Amb un pressupost de 20 milions de dòlars, la setmana d'obertura dels EUA només va ser de 144.446 dòlars. En total, els 2,3 milions de dòlars dels EUA són només l'1,6% de la taquilla mundial, que va ser de 150,3 milions de dòlars.

Ghibli Films no va tenir més remei que muntar l'onada de l'entreteniment infantil

*a l'abril de 2024

Studio Ghibli llança tovalloles Totoro i Kiki de mida infantil perfectes per a l'estiu

Des de Nausicaa alteracions de Princesa Mononoke El menyspreu de l'estudi Ghibli va tenir dificultats per consolidar-se en la cultura cinematogràfica nord-americana. La pel·lícula trencadora Escamotejat (2001) ho va fer molt millor que Princesa Mononoke , però només prou per començar a cridar l'atenció sobre l'estudi d'animació japonès. Al Japó, però, la pel·lícula va batre el rècord de taquilla. La seva victòria més important als Estats Units va ser una victòria als Premis de l'Acadèmia de 2003 a la millor pel·lícula d'animació. John Lasseter, conegut sobretot pel seu treball a Pixar, va ser una gran figura en la comercialització de la pel·lícula del 2001 als Estats Units.

Una diferència entre Anime i Studio Ghibli

Aquest fracàs de llançament als EUA no es pot atribuir als orígens a l'estranger de Studio Ghibli. Segons Statista, la pel·lícula d'anime Pokémon: La primera pel·lícula (1998) va guanyar 85,7 milions de dòlars, que supera amb escreix Princesa Mononoke 2,3 milions de dòlars aquell mateix any. No es tracta de la ubicació de l'estudi ni del moment, sinó del contingut d'aquestes pel·lícules d'animació. El L'edat demogràfica també és sorprenentment diferent ; la pel·lícula d'animació dirigida als nens en un entorn inventat va funcionar molt millor que la pel·lícula d'animació per a adults ambientada al Japó.

Tot i que la influència americana de Ghibli no va ser forta a finals dels 90 i els primers anys de la dècada de 2000, va continuar fent grans avenços al Japó i altres països. Ja sigui per coincidència o elecció, la següent dècada de pel·lícules es va dirigir a un públic més jove amb pel·lícules com El castell en moviment d'Udol (2004) i Curació (2008). L'anime de televisió es va convertir en un element bàsic per a un grup d'edat més ampli en aquesta època, però estava dirigit principalment als nens i adolescents. El principal fabricant de diferències per a Studio Ghibli es pot veure a les vendes de DVD i el marxandatge.

L'ascens del culte a Studio Ghibli, liderat per nens

Els espectadors de pel·lícules nord-americans potser no haguessin visitat aquestes pel·lícules després de l'estrena, però amb el pas del temps es formarien un culte. Com es mostra a les vendes de DVD, Escamotejat faria gairebé el doble els seus guanys mentre El castell en moviment d'Udol (2004) guanyaria quatre cops els guanys més endavant. Els nord-americans començarien a veure més Studio Ghibli a través del marxandatge, amb Totoros de peluix al capdavant del grup, bona part d'aquestes vendes per a entreteniment infantil.

Les pel·lícules de Studio Ghibli es van convertir gradualment en clàssics de culte, en part gràcies a un festival de promoció de pel·lícules internacionals, incloses les pel·lícules de Ghibli, des de finals dels anys 90. El problema amb aquestes promocions, però, va ser que el festival anava dirigit als nens. Incapaç d'escapar del mercat de l'animació infantil als EUA, Ghibli va presentar moltes de les seves pel·lícules al Festival Internacional de Cinema Infantil de Nova York. El cofundador Eric Beckman explica el seu amor per l'anime en un entrevista amb Anime News Network , 'Vaig ser un gran fan de Hayao Miyazaki. Vaig créixer a Speed ​​Racer. Tinc la meva sang en algun lloc'.

La passió de Beckman per l'anime va portar a la connexió entre ell i Studio Ghibli. Tot i tenir èxit amb la pel·lícula del 2008 Curació , Studio Ghibli va decidir que en tenien prou amb Disney. Quan el contracte amb Disney va expirar, Ghibli va decidir entrar en un nou contracte el 2011 amb la següent empresa de Beckman, GKIDS, una distribuïdora de cinema independent especialitzada en animació. Amb el suport de GKIDS, Studio Ghibli va entrar en nous rècords de taquilla als EUA.

L'any 2011, El Món secret d'Arriety va aconseguir 6,4 milions de dòlars en el seu primer cap de setmana. En total, la pel·lícula va recaptar 19,2 milions de dòlars als EUA. Després de la suposada jubilació del director Hayao Miyazaki el 2013, les pel·lícules finalment trobarien una nova manera de guanyar atracció en un nou festival de cinema dedicat específicament al treball de l'estudi.

Tornar a veure la biblioteca de pel·lícules de l'estudi es va convertir en un festival important

*a l'abril de 2024

Una de les pel·lícules de Studio Ghibli menys populars té una de les heroïnes més importants

Tot i que els fans podien compartir el seu amor per Studio Ghibli a casa a través de DVD i, finalment, discos Blu-Ray, GKIDS va decidir que el suport dels fans no era suficient. El 2017 va començar un nou festival anomenat Studio Ghibli Fest, que va dedicar temps d'estrena a totes les pel·lícules de Ghibli mai fetes. Això no només va permetre als fans i als nouvinguts gaudir de les pel·lícules més emblemàtiques i populars per veure's a la gran pantalla, sinó que també va donar atenció a pel·lícules menys conegudes, com ara Només Ahir i Porco Rosso .

Aquest festival anual compta amb el suport de l'empresa d'animació Esdeveniments Fathom , l'objectiu del qual és 'compartir experiències úniques i memorables a la gran pantalla'. Els seus esdeveniments se celebren a més de 2.000 sales de cinema als Estats Units i hi participen més de 45 països a tot el món. L'Studio Ghibli Fest se celebra anualment i col·loca les pel·lícules en un pedestal alt. El lloc web anomena les pel·lícules 'pel·lícules d'animació innovadores i estimades'. Aquest festival únic ha tingut èxit durant més de cinc anys, i finalment ha aconseguit rècords de taquilla als Estats Units per milions.

The Boy And The Heron continua amb el suport dels EUA

'No em mostraré més': Studio Ghibli revela per què Miyazaki s'amaga del públic

Amb la creixent base de fans i la notícia del retorn de Miyazaki, milers i milers d'espectadors esperaven amb interès la pel·lícula més recent de l'estudi, El noi i la garsa . Els anuncis es podien trobar a les xarxes socials, i només el tràiler teaser de YouTube va generar més de 3.000 comentaris i molt més enllà d'un milió de visualitzacions. Quan la pel·lícula va debutar, la culminació de dècades de treball va arribar al seu punt més alt als Estats Units.

Només en la seva primera setmana, la pel·lícula va recaptar més de 13 milions de dòlars. El rècord nord-americà fins ara ha assolit el nivell més alt de qualsevol pel·lícula de Ghibli amb 46,6 milions de dòlars. Seguint Escamotejat , El noi i la garsa es va convertir en la segona pel·lícula de Studio Ghibli a guanyar els Oscars. La recaptació inicial de la pel·lícula va ser tan alta que després de l'anunci de la seva victòria a l'Oscar, la pel·lícula va ser reestrenada als cinemes dels Estats Units.

L'animació sempre ha estat un punt de conflicte als EUA, però això no va impedir que Studio Ghibli impulsés cap a un públic nord-americà. A partir de l'ús limitat i la censura de l'animació per part dels Estats Units durant la major part del segle XIX, les pel·lícules de Ghibli van ser objecte d'alteracions o de total menyspreu. A mesura que l'empresa va tenir més èxit al seu país, Japó i en altres països, els Estats Units van començar a escalfar-se gradualment amb Studio Ghibli. El que va començar com un seguiment de culte retardat, es va convertir en una gran celebració dels seus mèrits cinematogràfics. Hi ha hagut molts pioners nord-americans que van ajudar a obrir el camí en suport a Studio Ghibli, però el veritable mèrit va als artistes que van creure en l'animació i el que podria significar per a tot el món.

• 

  Nausicaa de la Vall del Vent

  No.

  La guerrera i pacifista princesa Nausicaä lluita desesperadament per evitar que dues nacions en guerra es destrueixin a si mateixes i al seu planeta moribund.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  11 de març de 1984

  Cast

  Sumi Shimamoto, Hisako Kanemoto, Gorô Naya, Yôji Matsuda

  Temps d'execució

  117 minuts

  Gènere principal

  Anime

• 

  El meu veí Totoro

  G

  Quan dues noies es traslladen al país per estar a prop de la seva mare malalta, viuen aventures amb els meravellosos esperits del bosc que viuen a prop.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  16 d'abril de 1988

  Cast

  Hitoshi Takagi, Noriko Hidaka, Chika Sakamoto, Shigesato Itoi, Sumi Shimamoto, Tanie Kitabayashi

  Temps d'execució

  86 minuts

  Gènere principal

  Anime

• 

  Princesa Mononoke (1997)

  PG-13

  En un viatge per trobar la cura per a la maledicció d'un Tatarigami, Ashitaka es troba enmig d'una guerra entre els déus del bosc i Tatara, una colònia minera. En aquesta recerca també coneix en San, el Mononoke Hime.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  19 de desembre de 1997

  Cast

  Yôji Matsuda, Yuriko Ishida, Yûko Tanaka

  Temps d'execució

  2 hores 14 minuts

  Gènere principal

  Animació

• 

  La fugida de Chihit (2001)

  PG

  Durant el trasllat de la seva família als suburbis, una nena hosca de 10 anys vaga per un món governat per déus, bruixes i esperits, un món on els humans es transformen en bèsties.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  20 de juliol de 2001

  Cast

  Rumi Hîragi, Miyu Irino, Mari Natsuki, Takashi Naitô, Yasuko Sawaguchi

  Temps d'execució

  125 minuts

  Gènere principal

  Anime

• 

  El castell en moviment d'Udol

  PG

  Quan una dona jove poc segura és maleïda amb un cos vell per una bruixa rencorosa, la seva única possibilitat de trencar l'encanteri és amb un jove mag autoindulgent però insegur i els seus companys al seu castell caminant de cames.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  17 de juny de 2005

  Cast

  Takuya Kimura, Tatsuya Gashûin, Chieko Baisho

  Temps d'execució

  1 hora 59 minuts

  Gènere principal

  Animació

• 

  S'aixeca el Vent

  PG-13

  Títol original: Kaze tachinu
  Una mirada a la vida de Jiro Horikoshi, l'home que va dissenyar avions de caça japonesos durant la Segona Guerra Mundial.

  pols zombi mare

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  21 de febrer de 2014

  Cast

  Hideaki Anno, Hidetoshi Nishijima

  Temps d'execució

  2 hores 6 minuts

  Gènere principal

  Anime

• 

  Curació

  G

  Un nen de cinc anys desenvolupa una relació amb Ponyo, una jove princesa peix daurat que desitja convertir-se en humana després d'enamorar-se d'ell.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  19 de juliol de 2008

  Cast

  Tomoko Yamaguchi, Kazushige Nagashima, Yûki Amami, Yuria Nara, Matt Damon, Cate Blanchett, Liam Neeson, Hiroki Doi

  Temps d'execució

  101 minuts

  Gènere principal

  Anime

• 

  El noi i la garsa

  PG-13

  Un nen anomenat Mahito que anhela la seva mare s'aventura en un món compartit per vius i morts. Allà, la mort arriba a la seva fi i la vida troba un nou començament. Una fantasia semi-autobiogràfica de la ment de Hayao Miyazaki.

  Director

  Hayao Miyazaki

  Data de publicació

  8 de desembre de 2023

  Cast

  Soma Santoki, Masaki Suda, Takuya Kimura, Aimyon

  Temps d'execució

  2 hores 4 minuts

  Gènere principal

  Animació