Un dels temes més debatuts de la comunitat d'anime es centra en les traduccions secundàries i el seu equivalent doblat. Els seguidors del sub testimonien l’autenticitat de les emocions de l’actor, conservant tots els matisos del diàleg original, mentre que els fans del dub citen la facilitat de gaudir de l’espectacle sense la lectura.
En general, l’arrel de la preferència es basa en la nostàlgia i la ideologia en contraposició a la qualitat de qualsevol de les versions. En certs casos, sovint depenent de l'episodi, el dub pot ser millor que el sub. A continuació s’enumeren 10 vegades One Piece's dub va superar la versió original.
tot rima amb taronja
10Afro Luffy
La majoria dels anime se centren en els protagonistes japonesos i la cultura japonesa, cosa que fa que les traduccions doblades siguin bastant maldestres en la traducció. Tot i així, a una escala cada cop més freqüent, alguns anime tendeixen a centrar-se en personatges d’origen estranger i en la cultura que emanen, cosa que fa que el dub sigui preferible.
Un d’aquests exemples és la divertidíssima interpretació de Luffy i Usopp sobre els anys 70: un patró de discurs creat als Estats Units després que el primer es posés el seu afro dominat en la seva batalla contra Foxy . Certament, la lleugera vinculació a la cultura nord-americana només va millorar el rendiment.
9Introducció de les supernoves
Fins i tot al manga, sense tota assistència sonora, Eiichiro Oda fa un punt per ressaltar les diferents paparres verbals dels seus personatges, impregnant-los de personalitats úniques.
Amb les supernoves que suposadament provenen de, i posseeixen referències visuals de diferents cultures al voltant del Una peça món, sovint reminiscència d'Occident, el dub transcendeix fàcilment el sub assignant a cada personatge un accent culturalment precís. Veure Capone 'Gang' Bege, inspirat en mafiosos nord-americans dels anys vint, parlava japonès sempre va ser inadequat i el dub ho exposa tant.
8Robin vol viure
Només recentment els actors de veu han obtingut el respecte que corresponia a la seva professió. L’afluència d’anime en els darrers vint anys ha servit per reforçar el respecte esmentat que s’ofereix a alguns dels intèrprets amb més talent en la interpretació de veu. Una d’aquestes intèrprets és Stephanie Young, VA de Nico Robin.
Les costelles d'actuació de Young es mostren a l'escena més emotiva de Robin de la sèrie quan proclama el seu desig de viure. La penetrant pena que apareix a la veu de Young es consideraria una actuació magistral en qualsevol camp.
7Veu de Franky
Pocs VA tenen una veu tan diferent com Patrick Seitz, que interpreta el pervertit cyborg, Franky, en el dub de Funimation de Una peça . Tot i que tots els barrets de palla són presumiblement fets amb molta cura, el brillant gir de Seitz quan Franky és un llamp en una ampolla.
Capturant la corpulenta irreverència atribuïda a Franky a través del seu disseny excèntric amb facilitat, Seitz és igualment hàbil a copejar els ritmes emocionals íntims, dels quals Franky, un bebè plorós , en té diverses, amb una tendresa que desafia la seva veu rude.
6En Ruffy derrota en Lucci
Colleen Clinkenbeard és possiblement el repartiment més polaritzador del doblatge de Funimation Una peça. Protagonista de la sèrie, Monkey D. Ruffy , La interpretació de Cinkenbeard del futur rei pirata és el proverbial rubicó que separa els fans de sub i dub. Si el seu càsting és discutible, el seu compromís amb el paper és inqüestionable.
En els moments finals de la desgarradora batalla entre Luffy i Lucci, Clinkenbeard aboca la seva ànima en una impressionant gamma d'emocions mentre Luffy udola de dolor al millor Rob Lucci. Els enemics de Clinkenbeard fins i tot respecten el rendiment.
5Arc G-8
Proper a l'humor com a l'acció, Una peça exigeix talent còmic a gairebé tots els actors de veu sota la bandera de Funimation. Una saga que permet que el repartiment del doblatge de Funimation se centri primer en la diversió és el famós arc G-8.
cervesa alfa rei
Des de maridatges divertits als barrets de palla fins a escenes obertament ximples, el G-8 permet el repartiment variat de Una peça per jugar als seus punts forts específics mentre es desvien del tipus dins l’arc. Els VA són fàcilment un dels motius pels quals el G-8 és molt venerat.
4La veu de Chopper
Com a mascota de Una peça, El VA de Tony Tony Chopper s’enfrontaria invariablement a una muntanya d’escrutini independentment de qui fos escollit. La japonesa VA de Chopper fa una feina fantàstica per si mateixa, però Brina Palencia és una revelació.
Enfrontat, sens dubte, als canvis d’emoció més freqüents, Palencia planeja de bat a bat sense perdre’n cap en el procés cada vegada que presta la veu al metge del Barret de Palla. Palencia també ha proporcionat la seva veu per a una de les introduccions en anglès de la Sèrie.
3La mort de Barbablanca
En els seus últims moments, Edward Newgate, conegut també com en Barbablanca, reafirma les teories de Gol D. Roger 's misteriós One Piece celebrat dins del món de la sèrie. Un moment tan impactant es va haver de manejar amb una certa destresa i R. Bruce Elliott es dedica a les piques.
Emetent un grunyit brusc del seu diafragma, Elliott capta l’esperit del moment del manga mentre superava la versió japonesa del discurs. El moment és puntuat encara més pel narrador anglès que enumera les ferides mortals de Barbablanca.
2Bink's Sake
En un altre cas més d'un actor de veu anglès que presta una interpretació autènticament anglesa a una cançó que suposadament evoca que les clàssiques pirates d'origen anglès són superiors a les japoneses originals, Funimation's Bink's Sake és una filigrana elevada per al dub.
L’emoció palpable infosa a l’escena de Brook veient com la seva tripulació disminueix lentament, a causa d’una terrible malaltia, és angoixant en qualsevol mitjà, però la versió anglesa de Bink’s Sake, proporcionada per Sinclair, eleva l’escena de trist a totalment tràgic.
sg a l'alcohol potencial
1Discurs de Barba Negra
Afrontant un examen comparatiu amb el càsting de Luffy, Barba Negra de Funimation, el difunt Cole Brown, està menysvalorat massivament per haver pres el presumpte cap final de Una peça. Mostrant la seva habilitat en la seva primera aparició, Brown captura la bogeria i l'optimisme d'ulls salvatges atribuïts a Barbanegra clavant el famós discurs del personatge sobre els somnis.
Tenint en compte que el públic desconeix la intenció maliciosa del cor de Barba Negra, el discurs està a cavall entre la línia entranyable i la nefasta. Pot ser que Cole Brown no hi sigui, però no l’oblidarà
