Adorat per milions a tot el món, Lluna de navegant es considera amb raó un manga clàssic. I, com qualsevol clàssic, la sèrie s’ha reeditat diverses vegades al llarg de les dècades. Per a aquells quevull llegir la història en anglès, hi ha tres versions principals per triar. Però, quina versió és la millor per a aquells que vulguin llegir les aventures de Pretty Guardian per primera vegada?
TOKYOPOP va publicar la primera traducció a l'anglès de Lluna de navegant . Tanmateix, aquestes versions són infames a la Lluna de navegant afició. Això es deu al fet que TOKYOPOP va capgirar les pàgines perquè es llegissin d’esquerra a dreta.Tot i que això era comprensible a la dècada de 1990, quan el manga era escàs als Estats Units, a la vista moderna, és obvi que alguna cosa no funciona. El flip elimina la composició de la pàgina i fa que l’art sembli estrany, amb l’avantatge afegit de dificultar el seguiment de les escenes d’acció. A més, aquesta sèrie també comptava amb una impressió de baixa qualitat, de manera que tot semblava descolorit. A primera vista, se us perdonaria que penséssiu que aquesta sèrie és una fotocòpia bootleg en lloc d’una versió oficial.
Aquesta versió va ser dissenyada per connectar-se amb DiC's dub de l'anime . Per això, tots els personatges utilitzen els seus noms de dub. Tot i que el dub és nostàlgic per a molts, també ignora les arrels de la sèrie. TOKYOPOP va perdre els drets per publicar el fitxer Lluna de navegant manga el 2005, fent-lo molt difícil de trobar aquests volums avui. Tanmateix, a causa de les il·lustracions invertides, només són realment atractives per a aquells amb nostàlgia dels primers dies del manga importat o per als que els agrada molt el DiC dub. Si no és nou Lluna de navegant , aquest no és el lloc per començar.
El 2011, Kodansha Comics va llançar una nova versió del manga. Aquesta versió es va publicar en 12 volums i es va basar en les reimpressions publicades al Japó el 2003. Aquesta versió conserva la direcció original de lectura de dreta a esquerra i inclou algunes de les pàgines en color originals.A diferència de la versió TOKYOPOP, aquesta versió era una traducció en lloc d'una adaptació. I, tot i que acadèmicament no hi ha res dolent en la traducció, els fans sí que en critiquen algunes parts.
Una de les queixes més grans és que la traducció és massa literal. Això fa que bona part del text soni rígid i estancat. Per això, els Senshi semblen més a professors d’anglès que a adolescents reals. Aquesta sèrie també presenta algunes incoherències en la traducció, sobretot quan es tracta d’honorificacions. Això és especialment flagrant en les primeres impressions dels primers volums, on Motoki Furuhata es denomina repetidament com 'germà'. Tot i que això té sentit des del punt de vista de la traducció, en realitat no sona com diria Sailor Senshi.
Aquesta versió també va ser criticada per la manera com gestionava els efectes de so. Mentre que alguns es deixen en japonès, d'altres es tradueixen. Tanmateix, les traduïdes acostumen a escriure-se fonèticament, cosa que sovint els fa més difícils d’entendre que si s’haguessin deixat sense traduir. A la versió de Kodansha Comics tampoc hi ha el contingut addicional inclòs amb les reimpressions japoneses. Tot i que això no afecta la història principal, és una pena que s’hagin omès.
Kodansha Eternal Editions
El 2018, Kodansha Comics va publicar versions en anglès de les reimpressions del 20è aniversari, anomenant-les 'Edició Eterna'.La primera notícia sobre l’Eternal Edition és que els llibres són més grans de l’habitual, cosa que fa que la sèrie coincideixi amb les altres edicions de luxe de Kodansha Comics. Abans del llançament, alguns fans estaven preocupats perquè aquesta nova mida significés que l'art s'estendria. Afortunadament, això no és un problema. L’art és nítid i detallat i el nou format més gran facilita l’admiració de cada centímetre. I, aquesta versió inclou totes les pàgines en color, cosa que converteix tota l’experiència en un plaer visual. Com a bonificació, aquests volums també són una mica més llargs que altres versions, cosa que significa el conjunt Lluna de navegant la història es recull en deu llibres, a diferència dels dotze de l'anterior llançament de Kodansha Comics. Això fa que sigui una manera més rendible d’obtenir tota la saga.
Però no penseu que es tracta només d’una versió més gran de la versió anterior de Kodansha Comics. Les Eternal Editions són en realitat una nova traducció de la història. I, tot i que la versió del 2011 va ser bona, aquesta la porta a un nivell completament nou.Aquesta versió corregeix el diàleg dur, per exemple. Tot flueix bé i els Senshi parlen com adolescents reals. Això fa que la sèrie sigui molt més fàcil de llegir i que els personatges se sentin més tridimensionals. No obstant això, aquesta traducció no està exempta de controvèrsia. Un dels canvis més debatuts és tornar a doblar Moon Stick d’Usagi com a Vareta de Lluna. Tot i que alguns poden argumentar si aquesta és la millor manera de traduir-lo, no podeu negar que Moon Wand sona molt més natural per a un lector de llengua anglesa. Eternal Edition és també la primera traducció al català de Lluna de navegant manga per rebre una versió digital oficial, de manera que és l’única opció si voleu llegir Lluna de navegant a la tauleta o al telèfon.
En general, l’Eternal Edition és, amb diferència, la millor manera disponible de llegir el manga. La versió del 2011 no és de cap manera llegible i, si és la primera incursió a la sèrie, no us arruïnarà la història. Però, la nova traducció fa que les versions eternes siguin superiors en tots els sentits, capturant tot el caràcter del text japonès original alhora que facilita la comprensió dels lectors de parla anglesa.
